Internet profund o “deep web”: no tot el contingut és accessible

Sabies que la part que coneixem d’internet només representa el 15% de tot el que existeix? El 85% restant és el que es coneix com deep web o internet profund. Es tracta d’informació privada que no apareix en els motors de recerca com Google, Bing o Yahoo. Per tant, per fer recerques en l’internet profund, cal utilitzar altres eines.

Les IP de les pàgines que formen part de la deep web són canviants (especialment en la dark web) i, per això, és molt complicat fer un seguiment d’aquestes webs o descobrir qui les administra. Gràcies a aquest anonimat, l’internet profund és molt utilitzat per objectius delictius i fa que l’informació sigui molt volàtil, en canviar continuament d’origen.

D’aquesta manera, internet es divideix en tres parts:

Podem observar que a la surface web, la part més visible, s’hi troben totes les plataformes que coneixem: Google, Yahoo, Bing, Amazon, Ebay… Tothom pot accedir-hi a través de qualsevol navegador. Després hi ha la deep web, que agrupa tot el contingut que no està indexat pels cercadors convencionals, de manera que per accedir-hi cal conèixer la seva URL.

I, per últim, trobem la dark web, on hi ha gran part del contingut il·legal (pornografia, tràfic de drogues, webs per contractar serveis delictius, etc.). Per accedir-hi, és necessari utilitzar un software especialitzat, com el TOR. Cal anar amb molt de compte, ja que també podem ser l’objectiu de malware o atacs de delinqüents.