31 maig Spotify i la revolució musical
La indústria musical viu una contínua evolució marcada per canvis com nous formats, noves tecnologies i nous models de negoci. Internet i les xarxes socials han esdevingut dos elements claus en la transformació d’aquest sector.
Uns dels grans canvis va arribar el 7 d’octubre de 2008 amb el naixement d’Spotify, una plataforma digital per escoltar música en streaming. Actualment, segons dades d’aquest últim mes de març, la xarxa social té més de 75 milions d’usuaris actius .
Alguns artistes, com Taylor Swift, han saltat contra la xarxa social a causa del seu model de negoci que permet escoltar una cançó o un àlbum tantes vegades com es vulgui de manera gratuïta o un preu molt econòmic. Tenint en compte la campanya que està duent a terme Spotify – amb una versió de prova del compte premium per 30 dies, així com una oferta de 0.99€ durant 3 mesos per utiltizar el compte premium – cada vegada són més els usuaris que decideixen pagar un preu simbòlic per tenir un gran ventall de cançons a la seva disposició.
El problema sorgeix per l’avarícia de la indústria musical i dels mateixos artistes que volen retirar els seus CD’s de la plataforma, ja que demanen més diners a Spotify per la distribució de les cançons o bé perquè decideixen crear la seva pròpia plataforma de música en streaming. Com és el cas d’artistes com Jay Z, Madonna, Rihanna, Beyoncé o Alicia Keys que fa dos anys van crear Tidal, una alternativa a Spotify, que reprodueix vídeos musicals, identifica melodies com Shazam i, com Spotify, també permet crear llistes de reproducció i compartir el contingut a les xarxes socials. La diferència és que les dues versions de Tidal són de pagament: una d’elles per 9,99€ amb una qualitat normal de so i una altra per 19,99€ amb una qualitat més bona.
Amb Spotify, Tidal o altres plataformes com Apple Music es demostra que la indústria musical està en constant evolució i que l’objectiu d’aquestes eines és facilitar el consum de la música amb més o menys restriccions.
Així doncs, la polèmica entre usuaris i artistes està servida. Internet i les xarxes socials es poden entendre com una oportunitat o un risc.
Rihanna i el llançament del single Work
Rihanna, una de les artistes que forma part del Team Tidal, ha sabut aprofitar el filó de les xarxes socials i les ha convertit en el seu Relacions Públiques. La intèrpret de Diamonds va compartir a través dels perfils socials el single Work del seu últim treball, Anti.
En el vídeo, que va penjar a Instagram, es veu a la cantant de Barbados lluir un vestit negre al costat d’una nena que li dóna la seva corona i, seguidament, se la posa al mateix temps que apareix un anunci promocionant la pàgina del seu nou àlbum. El vídeo va tenir més de sis milions de reproduccions i més de vint-i-vuit mil comentaris.
Està clar que la Diva de Barbados sap exprèmer al màxim el poder d’influència i de difusió dels Social Media. El darrer treball de l’artista es va poder escoltar en línia i descarregar en exclusiva a la plataforma digital Tidal durant una setmana i el passat mes de gener va sortir a la venda una versió digital del CD, finalment, al febrer va sortir el format físic a nivell mundial.
El paper de les Xarxes Socials
Cal destacar que prop d’un 99% dels llançaments de les cançons o dels vídeos es produeixen a les xarxes socials.
Com hem pogut veure, aquestes representen una gran oportunitat pels artistes. Ara bé… s’han de saber gestionar. Els usuaris utilitzen Facebook i Twitter per estar al corrent dels grups musicals que segueixen, per crear comunitats,… Les plataformes socials s’han convertit en el portal perfecte per comunicar-se amb la xarxa de seguidors. La presa de decisions dels artistes, així com les seves accions de màrqueting van marcades pel comportament de l’audiència.
D’una banda, la tendència dels fans al parlar sobre les cançons que escoltaran, descarregaran o compraran, proporciona dades molt important sobre els hàbits de compra dels consumidors. D’altra banda, plataformes com Spotify ajuden a analitzar el comportament del consumidor online que esdevé cada vegada més important perquè les discogràfiques identifiquin l’èxit d’un artista.
